Història
La Setmana Santa Marinera de València té l'apel·latiu de Marinera per la seua íntima relació amb el mar. Des de temps immemorials se celebra en el Marítim i els *iniciadores d'aquestes manifestacions públiques de fe en la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor van ser pescadors i mariners.
El seu origen ha quedat clarament impregnat en bona part dels actes que es desenvolupen al llarg d'un intens programa d'actes que anualment es desenvolupa en el Districte Marítim de València.
Fins a intervinguda la segona dècada del segle XX, la Setmana Santa Marinera de València girava entorn de les imatges del *Nazareno, del Crist i de la Dolorosa, molt possiblement perquè els habitants de la zona marinera es veien especialment reflectits en ells. El *Nazareno patint camí del Calvari, el Crist mort en la Creu amb una indescriptible agonia i la Dolorosa o Soledad, espectadora muda i impotent davant el sofriment del seu Fill. Amb la lògica diferència, aquells pescadors també patien unes condicions infrahumanes de vida, sortejant els perills del mar. Moltes vegades també morien engolits per les aigües (*patien (patien) en la mar, utilitzant la terminologia de la zona, mentre les seues mares, esposes o filles, esperaven en la riba pressentint adolorides el tràgic final en una nit de temporal.
Diu el refranyer popular local que “Si a *Déu *vols *pregar *posat en la mar” (Si vols resar a Déu entra en el mar), perquè el mariner necessita de protecció, algú a qui encomanar-se en tants moments de perill com li ofereix la seua professió. Era doncs lògica la celebració de la Passió i Mort de Jesucrist per a donar llera a uns sentiments la plasmació dels quals va ser recreant-se en la idiosincràsia i costums de les senzilles gents marineres.
Nombroses mostres ens ho indiquen, com el costum de portar al Crist al muscle de les nombroses persones que li acompanyen en la seua eixida. Un darrere l'altre però tots ells, perquè tots ells necessiten aferrar-se a les seues cames mentre li lliuren una oració. Aqueixa estampa va donar lloc a un famós article del prestigiós periodista valencià Martin *Dominguez, titulat “Les millors camines del món”.
O en el costum que encara es registra anualment de portar als *Cristos arran de mar, on es resa pels morts en el mar, i des de fa alguns anys per la pau en el món.
El ben i el mal. La lluita – granaders i *vestas., *sayones i romans. La *fugida *dels *Saions. *Trencà de *persols. La comunió a malalts i impedits.
Mediterrani
Tenen aquestes manifestacions antiguitat de segles. Alguns comentaristes situen cap a l'any1400, en la parròquia de Santa María del Mar, l'existència d'una agrupació anomenada «la Concòrdia», de la qual Sant Vicent Ferrer va ocupar el càrrec de Prior, composta per «piadoses persones que es dedicaven per Setmana Santa a santificar aquestes festes”.
El primer document escrit del que tenim notícies fins als nostres dies, es deu a Basilio Sebastián Castellà de Losada. Amb el títol “Costums espanyols. De la Setmana Santa en diversos pobles de València, *inclusa aquesta ciutat”, està datat l'any 1847 i va ser publicat en el tom V de la revestisca “Museu de les *Famílias”. Al llarg d'aquest treball que arreplega la descripció de la Setmana Santa que se celebrava en la parròquia de Santa María del Mar, l'autor cita l'any 1795 el naixement d'una Concòrdia de *Sayones, a la qual posteriorment s'uniria una altra de granaders.
Amb açò quedava conformada la tradicional composició de col·lectius que integren de manera tradicional la Setmana Santa Marinera de València: *vestas (penitents), que acompanyen en les processons al *Crucificado, *sayones/soldats romans, que custodien al *Nazareno i els granaders, que acompanyen a *Ntra.Sra. dels Dolors, en la seua solitud .
Amb el naixement de noves parròquies de *Ntra.Sra. del Rosario, en el *Cañamelar i de *Ntra.Sra. dels Angeles, en el *Cabañal, la Setmana Santa Marinera va adquirint una fisonomia molt peculiar, repetint-se en aquestes noves parròquies la composició de germanors i confraries, a semblança de les quals existien en Santa María del Mar des de temps anteriors.
De totes elles han arribat fins als nostres dies, les Germanors del Santíssim Crist del Salvador (1851), la del Santíssim Crist del Bon Encert (1872), així com les Corporacions Armades de Granaders, nascudes també en la segona part del segle XIX.
No serà fins a entrats els anys vint del segle XX, quan la Setmana Santa Marinera registra una profunda transformació. Aquesta arriba de la mà de la Real Germanor de la Santa Faç, fundada per un grup de joves devots del Circule Instructiu del Districte Marítim en 1924, la qual efectua la seua primera eixida el 8 d'abril de 1925. A ella li correspon el mèrit d'haver introduït un nou element de culte l'any 1927, trencant amb la uniformitat imatgera, doncs al *triduo tradicional entenga's «Jesús *Nazareno, Crist *Crucificado, Verge Dolorosa» va afegir ara un autèntic grup escultòric compost de cinc figures representant el Pas de la Verónica, sent el primer que va processionar en la Setmana Santa Marinera.
A partir d'aquesta iniciativa, sorgeixen altres col·lectius que se sumen als tradicionals *sayones, granaders i *vestas. Així, en la parròquia de La nostra Senyora dels Àngels les confraries de Jesús en la Columna (1926), que el seu titular és el pas de la *flagelación de Crist; la Germanor del Santíssim *Ecce-*Homo, fundada en 1927, la qual fa la seua primera eixida en 1928; la Corporació de *Longinos, que reapareix en 1930, amb el grup escultòric de l'Oració de l'Hort; la Germanor del Santíssim Crist del Perdó (1926), amb una bella talla de Crist *Crucificado que es va salvar de la crema en la contesa civil i, finalment en aquesta parròquia de Ntra. Sra. dels Angeles la Germanor del Sant Silenci que data de 1927 i que rendia culte al Sant Sepulcre.
En la parròquia de La nostra Senyora del Rosario i en el referit lustre van nàixer la Corporació de *Pretorianos (1927) que custodiava una talla del Santíssim *Ecce-*Homo; la Germanor de la *Crucifixión del Senyor (1928) que processionava amb un tron-camina que tenia la seua ubicació i pertanyia al convent de les monges de Santa Catalina; la Germanor del Santíssim Crist dels Afligits, creada en 1929, a causa de la devoció popular per la centenària imatge del *crucificado del mateix nom, patró del *Cañamelar i, la Germanor del Sant Sepulcre (1929) que acompanyava el pas que el seu nom indica.
En Santa María del Grau, a principis de 1927 es va organitzar la Germanor de la *Flagelación del Senyor, la qual va fer la seua primera eixida a l'any següent i que va presentar en 1930 un magnífic grup escultòric, amb el Pas de la seua titularitat. En 1930 apareix una nova germanor denominada de l'Oració de l'Hort, que el seu titular va ser un antic grup que representa a Jesús enfront de l'Àngel en *Getsemaní.
A més dels col·lectius esmentats, cal ressaltar d'entre els esdeveniments que van tenir lloc en aquesta segona meitat de la dècada dels vint, la creació, entre 1927 i 1928, del Comitè Central de Festes, precedent de l'actual Junta Major, els components de la qual van organitzar els tres actes col·lectius que han arribat fins als nostres dies: la Visita als Monuments, en la vesprada del Dijous Sant; El Sant Enterrament, en la vesprada del Divendres Sant i la Desfilada de Resurrecció, en el matí del Diumenge de Gloria.
Després del parèntesi de la guerra civil va tornar a celebrar-se la Setmana Santa Marinera, però aquesta vegada amb la immensa alegria de contemplar el naixement d'una nova entitat parroquial. L'any 1942 va conèixer la creació de Sant Rafael Arcàngel, la qual es va integrar ràpidament en les celebracions sota el *triduo tradicional: *Sayones, en 1943; Granaders, en 1944, i la Germanor del Santíssim Crist del Salvador i de l'Empara, també l'any 1943. La recuperació de les celebracions va conèixer una activitat espectacular. A més dels anteriors col·lectius, van nàixer noves germanors. La Germanor del nostre Pare Jesús *Nazareno (1945) en la parròquia de Santa María del Mar, amb un impressionant pas de la Segona Caiguda de Jesús en el seu camí cap al calvari; la Germanor del *Descendimiento del Senyor (1947), amb un monumental grup escultòric, desaparegut anys més tard a causa d'un desgraciat incendi, en la parròquia de Ntra. Sra. del Rosario; i en la nova parròquia de Sant Rafael, la germanor del Sant Calze del Sopar (1947)amb un artístic tron-camina amb el *facsimil del Sant Calze de la Catedral de València, sota pal·li, obra del famós orfebre valencià don Agustín Devesa. Amb aquest bagatge de noves agrupacions que es van sumar a les antigues, la Setmana Santa va continuar una línia ascendent que, per desgràcia es va veure novament truncada per un fet intern, que va concloure amb la desaparició de les processons de les confraries pertanyents a la parròquia de Santa María del Mar. Amb la qual cosa, els anys cinquanta contínua la Setmana Santa Marinera la seua marxa amb només tres parròquies: Nostra. Senyora del Rosario, La nostra Senyora dels Angeles i, la més jove, Sant Rafael.
El transcórrer dels anys va ser coneixent noves incorporacions en el col·lectiu, com la Germanor escolar de la Santa Trobada en 1955. La refundada Germanor de la *Crucifixión, i la creació de la Germanor Infantil de Crist Ressuscitat, en 1968, en La nostra Senyora del Rosario. La Germanor de María Santíssima de les Angoixes (1963), la Germanor de la Mort i Resurrecció del Senyor (1967) i la Germanor Infantil de l'Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem (1967), les tres en la parròquia de Sant Rafael Arcàngel;. La Real Germanor de Jesús amb la Creu, també en 1967) en la Parròquia de Ntra. Sra. dels Angeles.
La dècada dels vuitanta va portar amb ella la reaparició d'antigues confraries com la de Jesús en la Columna i la corporació de *Sayones en la Parròquia La nostra Senyora dels Angeles i la germanor de la Santa Trobada en la parròquia La nostra Senyora del Rosario. I, el més important, la volta a les processons, després de 37 anys d'absència, de germanors de la parròquia de Santa María del Mar, en concret, de la Germanor del nostre Pare Jesús *Nazareno, la confraria de Granaders, i de la Pontifícia i Real Germanor del Stm. Crist de la Concòrdia, al que cal sumar la creació d'una nova en 1991, la Confraria de Jesús de *Medinaceli.
L'any 2005 va conèixer la incorporació a la Setmana Santa Marinera de València d'un nou col·lectiu, la Germanor del Crist de la Bona Mort, nascuda en el si de la parròquia de Sant Pascual *Bailón, en el temple del qual roman la seua imatge titular. Es tracta de la primera germanor que té la seua seu en una parròquia del centre de València.
Des de l'any 2007 s'han creat diferents germanors com la del *Prendimiento del Senyor de *Nta.Senyora del Rosario o la *Coronaçio de *Nt.Senyora dels Angeles també la de la *Flagelacion de *Sta.Maria del Mar fundada en 1927 i refundada en 2008 amb imatge titular la *Flagelacion que portava la germanor de *Nto.Pare Jesus *Nazareno el Dijous Sant en la processó del Silenci. Finalment, la Germanor del Stm. Crist de la Palma en 2009 que processione per 1º vegada en 2010 la imatge de la qual està en la *sacristia de *Sta.Maria del Mar i ja processionava tots els diumenges de rams. La seua imatge, va ser datada per la Universitat Politècnica de València en 1680
.jpg)
0 comentarios: