Corpus Christi de València
La festa del Corpus Christi era considerada històricament la festa gran de València, especialment des de l'últim terç del segle XIV. En aquesta època la fama de les conegudes com a Roques, els majestuosos carros que participen en la processó, i en general de totes les festes del Corpus valencià es va estendre per tota Europa.
L'any 1263 Urbà IV va instituir la festa del Corpus *Christi mitjançant la butlla “Transiturus hoc món”, en tota la cristiandat. Va fixar la seua celebració en el primer dijous després de l'octava de Pentecosta, açò és entre el 21 de maig i el 24 de juny
Al principi les processons se celebraven dins de les Esglésies. La festivitat del Corpus es va convertir al costat de la Pasqua i el Nadal en el tercer dels grans esdeveniments litúrgics de l'any.
Hugo de *Fenollet Bisbes de València, al costat del *cabildo de la Catedral, els jurats del *Cap i Casal, el Justícia i altres prohoms van acordar organitzar una processó en els carrers de la ciutat el quatre de juny de 1355. Així va ordenar que en les festes del Corpus *Christi:
En el Manual del Consell es troba el pregó que anunciava la processó, aquest pregó disposat pels jurats el 8 d'agost de 1416, establia el lloc d'eixida d'aquesta processó, que seria la Catedral de València, així com el seu recorregut. En el mateix bàndol se sol·licitava que els veïns netejaren els carrers que recorria la processó, adornaren les cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenatge al Santíssim, actualment els pètals de flors és el que predomina.
En 1356 en morir Hugo de *Fenollet, i amb el Regne de València en guerra contra Castella, València va ser assetjada per Pedro I de Castella, es va decidir suspendre la processó, i que se celebrara la festa en les parròquies de la ciutat.
El Bisbe de València Cardenal Jaime d'Aragó, nét de Jaime II i primer de Pedro IV "el del *Punyalet o Cerimoniós", en 1372, torna a instaurar-la, començant a prendre auge i solemnitat.
La processó va creixent en vistositat i grandiositat amb música, balls o danses de les quals avui algunes àdhuc perduren, l'assistència dels gremis que assistien amb les seues banderes, “portant una vela de vuit unces cadascuna de les persones pertanyents a cada gremi”.
La bellesa de la mateixa va portar al fet que segons algunes fonts, en 1401, Blanca d'Aragó fera repetir-la.
En 1414 durant la coronació a Saragossa de Fernando de *Antequera, vulgues que es represente allí, a l'any següent en 1415, és el Papa Lluna qui vas agafar a la celebració.
Originàriament se celebrava al matí, fins que es va acordar canviar-la a la vesprada. És en 1677 quan “Carlos II ordena que es tornara a realitzar al matí per a evitar ofenses al Sagrament”, si bé davant les protestes, aqueix mateix any torna a canviar-se a la vesprada però amb l'ordre d'acabar a les 21’00 hores.
Fins a 1835 els gremis i les comunitats religioses eren participants actius de la mateixa però la desamortització de Mendizábal i la supressió de moltes ordres va marcar l'inici del declivi. Van substituir a gremis i ordres religioses algunes institucions benèfiques valencianes com el Col·legi d'Orfes de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Baptista, etc.
La II República espanyola, entre 1931 i 1935, va obligar al fet que la festa es realitzara solament a l'interior de les esglésies.
Després de la guerra civil espanyola la festa es va limitar a la part religiosa, i quedant representada pels *Banderoles, *els *Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, *els *Jagants i *els *Nanos, així com algun que un altre personatge més.
És en els anys 50 i 60 del segle XX quan un grup de valencians torna a impulsar la processó per a recuperar la vella esplendor, organitzant-se en l'anomenat “*Grup de Metxa “i posteriorment l'Associació *Amics del Corpus de la Ciutat de València.
0 comentarios: